Transversalitat i crisi econòmica
Sempre que ens referim al terme transversal ho fem des d’una perspectiva política o social. Volem deixar clar que estem oberts a acordar el que sigui i amb qui sigui atès que posem per davant el nostre esperit nacional, col·lectiu si ho voleu més ampli, per damunt deia, de les nostres conviccions apriorístiques o ideològiques.
Volem deixar clar que per sobre dels objectius individuals o de petit grup tenim els col·lectius.
La reflexió d’avui va en la línia oposada. Hi ha qüestions que tant si ho vols com si no ho vols, són transversals. Ho són per la mateixa naturalesa de la cosa tractada. Com és d’esperar, la resposta a aquets tipus de temes demana accions transversals.
La crisi econòmica que ara se’ns fa fàcilment entenedora per què la toquem -i molt d’aprop- molts de nosaltres, és un d’aquests exemples que esmentava.
Les crisis econòmiques, la d’avui i totes les anteriors, colpegen a tothom sense distincions. Són massa exagerades i profundes com perquè algú en surti benparat.
Segurament els més perspicaços poden al·legar que hi ha gent que no els afecta, cobren el mateix o una mica menys, però sense notar en les seves butxaques el cop de destral de la retallada en els seus ingressos o de la pressió de les seves despeses. Es cert, la llista pot incloure des dels rics de debò fins els funcionaris públics, els polítics, els alts càrrecs de les grans corporacions o els que tenen feines adaptades, un pintor que no cobrava massa en plena bonança i ara tampoc, oficis relacionats amb el reciclatge o altres.
El col·lectiu que generalment “s’assabenta” de les crisis és el que està constituït per aquells que fan treballs de baix o mig valor afegit . Si un professional de nivell mig va fer estalvis i els va invertir en borsa abans de finals del 2007 la cotització de les seves accions va caure el 2008 més que en el famós crac del 1929, amb els estalvis fosos només li queda la feina per pagar hipoteques i si la veu amenaçada o es queda sense, només li queda demanar.
Els bancs que si que en saben de demanar, funcionen assistits. Les vendes de cotxes també, però les vendes de grans magatzems no i les de les petites empreses i petits comerços, tampoc.
Així doncs, el grau d’assistència en determina els resultats. Els grans bancs reparteixen uns guanys immensos i reben ajuts generalitzats, mentre els que no en reben, financem pèrdues.
A la resta de mortals que formem part del grup dels que no tenen excusa, només ens queda esperar que algú (o fins i tot nosaltres mateixos) se’n adoni o ens adonem que PELS PROBLEMES TRANSVERSALS LES SOLUCIONS HAN DE SER TRANSVERSALS.
